De la TRANSFORMACIÓ Social a la DEFENSA de la Peculiaritat

NaturismeAiAEl diumenge 15 de juliol es va celebrar la tercera edició del Dia de la Nuesa Social, jornada entre reivindicativa i lúdica que, enguany, va tenir com a lloc referent la platja del Coco de Badalona, més coneguda per la Caci1.

L’objectiu de la jornada esdevé reivindicar el respecte de la resta de la societat envers la nuesa social, és a dir, la compartida entre diverses persones, en platges, rius i llacs. En altres paraules, promoure la convivència entre les diferents opcions de prendre el sol, normalitzant-se la nuesa com una més.

El Manifest del Club Català de Naturisme (CCN) per a la jornada és prou aclaridor de l’abast reivindicatiu del naturisme associat. Tot seguit del ja exposat dret a l’opció i del recordatori de la legislació adient al cas, denuncia aquells col·lectius conservadors que sota el fals argument de protegir la infància i la família, en realitat volen imposar la seva moral i retallar les llibertats públiques2. Alhora, afirma que el naturisme és socialment beneficiós perquè contribueix a reduir les diferències de gènere, a eliminar qualsevol connotació sexual de la nuesa social i a acceptar el propi cos. No poca cosa si ens fem càrrec de la transcendència social d’aquests aspectes i del fre que representa a la indústria de la simulació de l’eterna joventut i l’estalvi d’angoixes psicològiques causades pels canvis de la moda..

Finalment el Manifest recull l’actual definició de naturisme, aprovada el 1974 per la Federació Naturista Internacional (FNI): “El Naturisme és una manera de viure en harmonia amb la natura, caracteritzada per la pràctica de la nuesa, en comú, amb la finalitat d’afavorir el respecte a un mateix, als altres i al medi ambient.”

La nuesa social com a transgressió

Encara que l’acceptació del propi cos ja és un trencament en si mateix a la societat de consum, la veritable transgressió esdevé la nuesa en societat fora dels límits acceptats i del seu classisme (Roselló, 1997, 41-43; Roselló, 1998, 36-38).

Tret de l’art –sovint en majúscules- i de l’acte mèdic –no tant privat com sembla-, la nuesa social esdevé transgressió en constant estira i afluixa entre tolerància i repressió. En aquesta mena de corda fluixa, però, fora del nostra tema, tenim l’espectacle –el burlesc-, la publicitat –gernació de gent per publicitar un gel de bany-, la reivindicació del tipus alliberació animal –performances amb persones empastifades de pintura roja a indrets urbans significatius3– o del de les marxes ciclonudistes tant per mostrar la fragilitat l’anar en bici per la ciutat com pel dret a la nuesa4.

El classisme dels límits el trobem en el següent exemple. Mentre les imatges d’una estrella del porno a espais públics, amb un braçalet daurat i unes sabates de tacó d’agulla com a única indumentària, són poc considerades, les imatges del mateix tipus però de fotògrafs reconeguts són “art”. Plegat al desconeixement interessat de la professionalitat d’actrius del porno com Sophie Evans, la hipocresia es fa palesa així com la necessitat de magnificar el nu femení per esterilitzar-lo d’emoció. Si filem una mica més prim, podem dir que les primeres romanen despullades i les segones nues.

L’aspecte jurídic de la nuesa social

Paradoxalment, referint-se a espais públics5, i amb la llei a la mà, tota autorització o prohibició del dret a la nuesa és contrària a la Constitució espanyola de 1978, matèria de discriminació. De fet, mai no havia estat prohibit expressament, per fer-ho havien d’utilitzar la figura jurídica de l’escàndol públic. El nou Codi Penal de 1995 no l’inclou, encara que ja el 1989 se li havien suprimit les consideracions de caire moral. En altres paraules i referint-nos a les platges: totes són de lliure ús.

A Catalunya, a més a més, tenim, des del Parlament, la Resolució 245/V de data 13 de febrer de 1997, recordant a les institucions el dret a la nuesa6, i la Resolució 899/V de data 15 d’abril de 1999 sobre l’aplicació de les mesures que garanteixin el dret a la pràctica del naturisme.

En conclusió, el dret està protegit per la Declaració Internacional dels Drets Humans, la Constitució i l’ordenament jurídic, com molt bé explica Maite Vicuña presidenta, aleshores, dels naturistes bascos d’Euskal Naturista Elkartea (ENE) (Roselló, 2006).

I aquí ho podríem deixar si alguns ajuntaments no haguessin aprovat ordenances com a calaix d’eines de control del ciutadà, on, dissortadament, es retalla el dret a la nuesa social. Són casos com els de Platja d’Aro i Barcelona ciutat. La primera, vol reduir-ne l’exercici a les platges indicades pel mateix Ajuntament. La segona, és més complex però igual de limitador. Contra ambdues, aprovades pels consistoris i en vigor –multes-, es va presentar recurs, per part del CCN, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, restant-se a l’espera de sentència al llarg del 20127.

Aquestes mesures restrictives no són indicadores del grau d’acceptació social d’una forma genèrica. Sempre responen a remodelacions urbanístiques o pors dels sectors hotelers per la suposada pèrdua del turisme, el naturisme els fa nosa.

El grau d’acceptació social

Tornant al Dia de la Nuesa Social i en relació als esmentats col·lectius conservadors, a la platja, just al costat de la colla del CCN, s’hi instal·là una família amb dos nens entre 2 i 5 anys. En paraules del president:

Nosaltres ens llevem la roba, posem la tovallola i plantem la bandera del CCN. Ells [la família] fan també la seva plantada just al nostre costat, això sí, sense alliberar-se totalment del tèxtil, i fan la seva vida amb tota naturalitat, conversa, jocs amb els nens, etc.

(Plana, 2012, 5)

El reportatge Nudismo Urbano (2006), n’és un altre bon exemple. Una parella, noia i noi, passeja nua pel barceloní Parc de la Ciutadella i voltants. En uns minuts, recull tot un ventall de diferents reaccions dels vianants davant de la poc freqüent situació. L’experiència duu als realitzadors a la següent conclusió: l’acceptació no és pas el mateix que el respecte. Un cop passada la primera sorpresa es tolera, però no s’accepta com un fet natural.

El grau d’acceptació social no resta com una fita immòbil a assolir, cal recrear-la tot sovint.

Nudisme, naturisme, naturisme vegetarià, nuditisme…

La legalització del CCN el 23 de març de 1978 i en dates properes dues associacions més, facilita l’entrada de la tradició anglosaxona, dominant a la FNI, de plena separació entre vegetarianisme i naturisme símil, en aquest cas, de nudisme.

Al llarg dels anys la tradició ibèrica, un pensament naturista base compartit pels diferents corrents d’un moviment naturista vegetarià, va essent substituïda per la nouvinguda, generant, alhora, un nou debat envers quina diferència hi ha entre naturisme i nudisme. Des d’aquesta nova perspectiva potser no n’hi ha cap però, malgrat els indicadors de la progressiva substitució –l’ús creixent del mot “nudisme” a les publicacions naturistes, per exemple-, encara no és pas total.

A la pràctica, doncs, podem dir que els nudistes volen poder estar nus sense cap més cabòria vivint, com quelcom aliè, la inclinació tradicional cap a l’alimentació vegetariana o el naturisme mèdic. Els naturistes cerquen història, sociologia o arqueologia envers la nuesa, cerquen l’art i no veuen massa aliena la inclinació tradicional. La diferència, en aquest cas, aplega, no separa.

La presència pública de les noves associacions porta la necessitat de legalitzar espais propis: els centres naturistes. Càmpings, apartaments o hotels, regentats per naturistes o no, on romandre nu és condició. Avui tres d’aquests centres serveixen alimentació vegetariana als seus menjadors.

L’Associació per a la Defensa del Dret a la Nuesa (ADDAN), d’abast català nascuda arrel de l’anul·lació del delicte d’escàndol públic, promou la defensa del simple fet del dret d’anar nu en qualsevol circumstància. Molt activa tant en l’aspecte jurídic com en la presència nua als carrers i platges, crea el mot “nudistisme” en considerar que la seva tasca afecta a tota la societat i no, només, als col·lectius naturistes. Cal destacar la seva estreta col·laboració amb l’Associació ALETEIA, de primer ideari la Declaració dels Drets Sexuals del 13è Congrés Mundial de Sexologia, celebrat a València el 1997.

Els punts suspensius del títol d’aquest apartat són la molt ample majoria del naturisme no associat, característica, per altra banda, constant al llarg dels més de cent anys de la seva història. Llavors, un punt d’aquests pot ser la trobada naturista de grups llibertaris a la platja alacantina d’El Mascarat d’Altea/Calpe de 2011 que, enguany, no ha tingut continuïtat (Redacció, 2011,54).

Enquesta per a nudistes 2011 a Catalunya

NUCAT8, promotor de l’Enquesta, té plena consciencia que no és un estudi sociològic, però sí és un primer apropament als gustos, preferències i opinions dels nudistes catalans i espanyols.

L’Enquesta va restar oberta del 29 de juny al 3 d’octubre de 2011, amb un mateix formulari, en versió catalana i versió castellana, realitzat mitjançant Google Documents. D’un total de 1319 respostes, 781 corresponen a nudistes residents a Catalunya. En tota referència a l’Enquesta emprem el mot “nudisme” com a genèric.

De l’anàlisi de resultats, assenyalarem en benefici d’aquest article, els de dos de les preguntes, la 13 i la 14.

La 13 et demana amb quin nom t’identifiques més:

cuadronat1

La 14 et demana si pertanys a alguna associació naturista o nudista:

cuadronat2

Els resultats documenten prou l’esmentat debat naturisme/nudisme o la representativitat del naturisme associat en relació al conjunt del moviment, malgrat que, la seva presència als mitjans mediàtics faciliti, indirectament, l’opinió contrària.

La transgressió vegetariana

No tan cridanera com la nuesa social, l’alimentació vegetariana també n’és una de la pauta omniverista. L’alimentació no només està vinculada a la salut, ho està a la diferenciació d’estatus social, ho està com a forma de rebaixar l’ansietat i ho està, a vegades, com a instrument de la biopolítica: incidir sobre les conductes alimentaries de la població amb una finalitat determinada.

El model ideal d’alimentació vegetariana, històricament parlant, és el frugivorisme, el consum de tot allò assimilable en cru fins i tot el gra deixat en remull. D’una forma més habitual, vegetarianisme s’assimila a ovo-lacto-vegetarià, on s’inclou el consum d’ous, llet i derivats i mel. Fins no fa gaire més d’una dècada, qui solament s’alimentava de vegetals s’anomenava “vegetalí” 9.

Vegetarians, vegans…

Després de la desfeta de 1939, la primera associació vegetariana fou Peña Vegetariana el 22 d’abril de 1951 a Barcelona. El I Congreso Nacional Vegetariano del 26 al 29 de setembre de 1968 a València.

L’any següent hi ha el trencament amb el franquisme, l’Asociación Vegetariana de Barcelona decideix anomenar-se Sociedad Naturista Vegetariana de Barcelona i editar un fulletó, on recupera l’antiga dimensió social a l’assenyalar que l’especulació i l’explotació d’una majoria per una minoria, esdevenen les principals causes de la degradació de la humanitat i de la destrucció de la naturalesa. A 1984 es constitueix una nova Federación Naturista Vegetariana Española, representativa de la fi de la nova època.

Les més noves generacions de vegans van intentar, sense gaire èxit, dinamitzar les associacions tradicionals atesa la seva davallada necrològica. L’esforç, si més no, ha permès un espai de trobada entre vegetarians i vegans, la Unión Vegetariana Española (UVE). La UVE té com a finalitat ser reconeguda socialment des les seves dues vessants: la nutrició i l’alliberació animal.

Els que abans s’anomenaven vegetalins, han passat a ser coneguts com vegans, seguint la influència anglosaxona, i com a tal tenir l’alliberació animal com la base del seu pensament. El ventall vegà va des d’associacions d’allò més institucionalitzades a la seva difusió entre el món okupa.

Les tres constants del naturisme històric

La primera continua vigent, però les dues següents es comencen a perdre als vuitanta amb una ràpida acceleració a la darrere dècada.

La primera, és la ja esmentada invisibilitat social del naturisme. L’associacionisme és minso, davant de les trobades per afinitat o la relació en xarxa mitjançant les revistes –ahir- i la xarxa digital –avui-. La invisibilitat rau en la manca d’allò de l’interlocutor vàlid, no pas en la seva capacitat d’acció.

La segona és la transcendència d’un món moral generador d’utopies, ja se sap el que és i el que no és. L’actual és un món regit per l’ordenament jurídic, on les coses són solament legals o il·legals.

La tercera és la no diferenciació entre vegetarianisme i nudisme, el naturisme històric ho integrava tot (Roselló, 2011, 28-37).

El naturisme històric abastava tots els ordres de la vida biològica i de la social: des de l’urbanisme, la demografia, la pedagogia a l’emancipació de la dona, i al tracte amb els animals, l’antimilitarisme i l’antivacunisme… El naturisme tenia propostes elaborades des de tots aquests camps amb una finalitat de transformació social que anava des de la regeneració moralista a la revolució social llibertaria (Masjuan, 2000; Roselló, 2003).

La fi del naturisme històric fou 1939, però el seu caliu es manté al llarg del franquisme, arribant als anys noranta.

La defensa de la peculiaritat

El sociòleg Martin Sagrera al capítol VIII de la seva obra El des-cubrimiento del hombre (1973), analitza el que considera la manca de reflexió del moviment naturista sobre el seu propi fi: la nuesa. L’esbrinar-ho el duu a considerar que el naturisme, per ser acceptat a la societat posterior a la II Guerra Mundial, abandona qualsevol idea de transformació social, assumint, això sí, la defensa de la pràctica del nudisme.

L’anàlisi de Sagrera vàlida per a la resta d’Europa no ho serà, aleshores, per a l’Estat espanyol ja que encara es tenia present la transformació social i no hi havia l’assimilació de naturisme a nudisme. L’esmentada progressiva substitució de tradicions ho farà avançar en aquesta línia.

El Dia de la Nuesa Social, el 10è Cross Naturista de Catalunya a la platja del Torn, les també esmentades Cavalcades a pèl o Folk a pèl, el Dia de la Fruita, l’horari naturista a les Piscines Municipals Bernat Picornell de Barcelona, el tradicional primer bany de l’any, les paelles a Gavâ, la Gala de Natació Naturista a Montluçon (França), la 4a Trobada de la UVE al Puerto de Sta. María (Cadis) i, fins i tot; la programada. però no realitzada, jornada de nudisme a les piscines de la SAF de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)… són un bon exemple de la vigència de l’anàlisi de Sagrera a 2012 (Roselló, 2012).

No caiguem, però, en el parany de considerar poca cosa reivindicar el dret a la nuesa social o la normalització del vegetarianisme, en menysprear tot un seguit d’activitats lúdiques, prou gratificants, producte de l’enginy i l’empenta desinteressada de moltes persones. No. Però sí demanar a naturistes i a vegetarians si tenen quelcom a dir o a proposar envers l’actual crisi, per exemple, o les malaurades retallades, una altra. Sí. No deixar com a únic tema de controvèrsia el romandre solament als espais naturistes o també sortir-ne per reivindicar el dret a la diferència, per una banda, o si hi ha més o menys productes sense procedència animal.

Si creiem que no són qüestions a plantejar-se en moviments contra la discriminació, on el sentit és compartir unes pràctiques i defensar-les, doncs caldrà enterrar un passat i saludar una nova època amb data d’inici: la legalització el 2003 d’ Amigos del Nudismo en Madrid (AANUMA) i de la Unión Vegetariana Española (UVE). Dos moviments de defensa de la peculiaritat.

BIBLIOGRAFIA

CLAPHAM, Adam i Robin Constable (1986): As Nature Intended, Los Angeles (EUA), Elysium Growth Press.

MASJUAN, Eduard (2000): La ecologia humana en el anarquismo ibérico, Barcelona, Icaria.

PLANA, Quim (2012): “DNS: Dia de la Nuesa Social”, Naturisme 186, p. 5.

REDACCIÓ (2011): “Encuentros Nudistas (Libertarios)”, Al Margen 79, p. 54.

ROSELLÓ, Josep Maria (1997): “Salud y poder”, Todo Naturismo 4, p. 41-43.

ROSELLÓ, Josep Maria (1998): “Salud y poder”, Todo Naturismo 5, p. 36-38.

ROSELLÓ, Josep Maria (2003): La vuelta a la naturaleza. El pensamiento naturista hispano (1890-2000), Barcelona, Virus.

ROSELLÓ, Josep Maria (2006): La idea naturista. Desde sus orígenes hasta nuestros días, Barcelona, CEDEL.

ROSELLÓ, Josep Maria (2011): “Más de cien años de vegetarianismo naturista. Sus cinco etapes (1890-2003)”, Vegetus 18, p. 28-37.

SAGRERA, Martin (1973): El des-cubrimiento del hombre. Introducción al estudio del subdesarrollo sexual, París, Ruedo Ibérico.

SANSON, R. P. (1920, e. o. 1908): Cocina Vegetariana. Manual práctico de alimentación higiènica, Barcelona, Librería Domingo Ribó.

SOCIEDAD NATURISTA VEGETARIANA DE BARCELONA (1973): “Porqué y cómo del Naturismo”, Vegetarismo 14, p. 7-9.

FILMOGRAFIA

Naturisme ahir i avui (Josep Maria Roselló, 2012)

Nudismo Urbano (MTV, 2006)

(ROSELLÓ, Josep Maria (2013): “El naturisme: de la transformació social a la defensa de la peculiaritat”, a ESTIVILL, Jordi (coord.): Societat Catalana 2013, Barcelona, Associació Catalana de Sociologia, p. 89-98)

—————————————————————————————————————————————————————————————

00_menuNAT

NOTES:

1El motiu d’escollir aquesta platja per a trobada del coordinador de la jornada, el Club Català de Naturisme (CCN), ha estat que tot coincidint amb la inauguració de la remodelació del darrer tram del passeig marítim de Badalona, l’Alcalde, en un article d’un diari local, convidava amablement els nudistes a fer-se fonedissos de la Caci a favor, inacceptablement, de l’anomenada Txernòbil.

2Quan des de l’Ajuntament de Barcelona es parlava de considerar naturista la platja de la Mar Bella, fora reunió, el president d’un d’aquests col·lectius opositors, va fer un comentari humorístic tot dient que en una platja com la que es volia no podria sortir de l’aigua.

3Per exemple, la jornada Sin Piel organitzada per Anima Naturalis.

4Exemples són, als Països Catalans, les marxes ciclonudistes a Barcelona, València i Alacant, amb diferent continuïtat i semblants objectius.

5Són espais públics: platges, rius, llacs, camps, camins, carreteres, carrers, places, parcs…. No ho són: poliesportius municipals o locals comercials oberts al públic (bars, botigues…), en ser espais privats que poden tenir les seves normes internes. (Font: ENE).

6A Catalunya hi ha la Resolució 245/V del Parlament que diu: “El Parlament de Catalunya constata la necessitat que les administracions competents adoptin les iniciatives i les mesures necessàries per suprimir els obstacles reglamentaris que impedeixen la pràctica del nudisme”; però no és cap llei, per tant, només és una recomanació pels Ajuntaments. Però també diu: “tots els ciutadans i ciutadanes tenen els mateixos drets i llibertats, però cada persona pot exercir-los mentre no col·lisionin amb els drets i llibertats dels altres, la qual cosa en subordina l’exercici a la tolerància i al respecte mutus”. Poden amenaçar-nos amb un delicte que sí existeix, que és el d’Exhibicionisme i provocació sexual (Art. 185 del Codi Penal) argumentant que hi ha menors presents. Perquè fos aplicable haurien de donar-se diverses coses: que hi haguessin menors a davant o deficients mentals; i que hi hagués una intenció sexual, o bé d’excitar-vos vosaltres mateixos. Però no val que sigui només una, s’han de donar les dues. Com no hi ha cap intenció sexual, no és d’aplicació. (Font: CCN).

7En entrar el 2013 han arribat les sentències ambdues desfavorables. Com davant de fets semblants, fora de Catalunya, van prosperar els recursos, el CCN per Platja d’Aro i la Fedración Española de Naturismo (FEN) per Barcelona, n’han presentat un de cassació al Tribunal Supremo, al·legant que es va contra una ideologia.

8NUCAT és un projecte virtual de difusió i promoció del nudisme i del naturisme a Catalunya i a la resta de Països Catalans. Va començar amb el bloc NUCAT el 2010 i, enguany, ha consolidat la seva xarxa social i el seu butlletí. A diferència d’altres fòrums, NUCAT organitza trobades i activitats com la Cavalcada a pèl del 9 de juny o el ball Folk a pèl del 26 de juliol.

9El primer manual de cuina vegetariana va ser obra del membre de la Lliga Vegetariana de Catalunya, R. P. Sanson al 1908. Per la mateixa data, va celebrar-se el primer banquet vegetarià a Barcelona al Mundial Palace Hotel amb prop de tres-cents convidats. A València el 17 de febrer de 1918 al Restaurant Miramar i a Alacant el 21 de gener de 1923 a l’Hotel Samper.

—————————————————————————————————————————————————————————————

00_menuNAT

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s